FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, parlar confusament, deixant les coses a mig dir, embullant-les, de manera que el que diu és amb prou feines intel·ligible. No s'enrojola ni s'embarbussa quan li dirigiu la paraula. Dir embarbussadament (alguna cosa). No sé què s'embarbussa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Injúria greu de fet o de paraula. Fer ultratge a algú. Venjar un ultratge. Sofrir un ultratge. Un escrit ple d'ultratges. Ultratge a la moral, als costums, a la religió, a la justícia. Dany 1. Els ultratges del temps, dels anys. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exercir una acció. M'explicà com les vàlvules accionen en un motor d'explosió. Posar en marxa (un mecanisme). Accionar el fre de mà. Fer moviments i gestos per donar a entendre alguna cosa o per acompanyar la paraula. Quan parla acciona exageradament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terminació igual dels membres d'un període, sia un conjunt de mots amb la mateixa síl·laba, sia un conjunt de frases amb la mateixa paraula. Error de còpia consistent a ometre o repetir un fragment de text situat entre dues síl·labes o dues paraules iguals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar (una cosa) tornant-la falsa, no conforme a la veritat, a la justesa, a l'exactitud. Falsejar el sentit d'una llei. Falsejar la paraula donada. falsejar la vista a algú Fer com qui no el veu. Una corda d'un instrument, dissonar de les altres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de qui és boig. Bogeria inguarible. Inclinació incontrolada envers una persona o una cosa. Té una bogeria per aquella dona. Tenir bogeria pel cinema. Acte o paraula de boig. Diu bogeries. Ha fet la bogeria de casar-se amb aquell home. Fer això és una veritable bogeria [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer canviar d'idea (a algú). Els amics l'han caragirat. Canviar d'idea, trencar la paraula donada, renegar d'un partit, girar-se contra algú amb el qual s'estava en bones relacions. Es va caragirar d'anar a la muntanya. Un dia es caragirà contra els seus germans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que parla en públic. Els oradors que m'han precedit en l'ús de la paraula. Persona que pronuncia un discurs. orador sagrat Ministre de l'Església que fa un sermó, una predicació. Persona que posseeix l'art oratòria o parla d'una manera eloqüent. La Laura [...]
